Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment
que porto al meu sarró,
tant si m'omple la joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il.lusió,
com la terra és incerta
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió.
_Però lluny a l'horitzó
ja lliure de l'engany
veuré milers com jo
que van vencent la por.
Alleugiré el pas
duent amb mí el sarró
i avivaré amb el cant
el pas dels meus companys.
Endavant!
_Amb la llum resplandent
la força del vent
m'empeny endavant.
Són els homes que van vencent
la por.
Es la joia i l'esperit
la força i el crit
que em guia endavant.
Tan lleuger
com el pas dels meus companys.